No soc una persona que gaste poques paraules per expressar-me, ja que no m’agrada que es queden les coses de forma superficial, així que aquest QR vos ha portat al meu missatge principal, i segurament tinga milions de coses que dir-vos que se’m queden en el tinter.
Mai és suficient els consells que es poden donar a uns adolescents que ja comencen a volar lliures, als majors ens fa tanta por que pugueu perdre’s pels mons interiors on no podem arribar que cada consell que vos donem en el fons és un “m’importes i vull que ho sàpies”.
M’agradaria que no se vos oblidara la planteta, que continueu recordant-ho als companys que no la deixen créixer, que s’ho autorecordeu quan veieu que us heu precipitat o vos heu equivocat. Que deixeu el típex a part, i els errors a la vista, perquè pugueu veure en què vos heu equivocat i al costat la correcció, és dels errors d’on més s’aprén, i que no vos senca mal equivocar-vos, rieu-vos dels vostres errors, de lo despistats que heu estat, però que no vos senca mal que algú vos corregix-ca, totes les correccions són per a millorar. Cada vegada que vos corregiu, esteu sent un poquet millor. També per la mateixa raó no heu de riure-vos de les errades dels demés, perquè en eixe moment ells estan en un procés de millora enriquidor.
Aprengueu paraules noves, tingueu curiositat, és una part fonamentalíssima per aprendre, busqueu les paraules que no sapieu i gasteu-les en qualsevol ocasió que tingueu. Redaccions del col·le, stories de Instagram, exercici de classe…. on siga, així el vostre cervell les emmagatzemarà sol (i els mestres de secundària fliparàn amb eixes paraules que hem aprés i lo ben utilitzades que estan en context). De vegades eixes petites coses són les que marquen la diferència, la diferència entre una nota o altra, entre aconseguir una oportunitat o no, entre guanyar un concurs, perquè eixes coses a la gent que corregeix els sorprén, i quan ens sorprén alguna cosa que trenca amb el predictible, el nostre cervell allibera dopamina, la qual cosa fa que es reforce la part associada al coneixement i la que fixa en el llarg termini memòries d’una manera més vívida.
I la música… jo no estaré sempre, però podeu trobar-me a les cançons que vos he anat ensenyant al llarg del curs, a qualsevol cançó de Green Valley podeu trobar els meus consells per a la vida, hi ha per a cada ocasió i experiència. Que no se vos oblide la cançó de “La Gente” de LDS abans de jutjar a alguna persona, abans de triar una opció que pot tindre conseqüències, estaré ahí amb la de “Soy yo” de Bomba estéreo, perquè no vos oblideu que sou els únics que importeu, i que si el vostre camí vos fa feliç, ningú pot tombar-lo ni jutjar-lo.
M’encantaria estar sempre acompanyant-vos al vostre camí, vorer-vos alçar el vol, ja que els adults que formem part de la vostra vida estem per a cosir-vos les ales, després el que feu amb elles es decisió vostra, on vos porte el vostre vol i com decidiu volar i lo llunt que arribeu es cosa vostra. Però m’encantaria vore eixe camí, eixa metamorfosi que feu, i anar sabent de vosaltres de tant en tant.
Heu sigut molt importants per a mí, estareu sempre al meu record, i sempre serà un molt bon record. La meua primera experiència real docent ha sigut meravellosa, estic molt contenta d’haver aterrat a aquest col·legi aquest any. Mil gràcies per tot, per lo fàcil i més per lo difícil, ja que és ahí on més aprenc. I no vos oblideu d’agafar eixa part de mi que tant vos ha agradat, eixa part de mi que sempre pot solucionar qualsevol cosa, sigueu creatius, agafeu els errors i convertiu-los en oportunitats (se’n recordeu que inclòs en les errades en pintura als cartells es poden solucionar i quedar bé? Doncs agafeu això, segueu creatius i resolutius), que no vos espante haver-vos equivocat, mireu el problema, l’error i penseu, que puc fer per a solucionar açò i que quede xulo? De vegades s’aprenen tècniques noves arreglant alguna cosa.
El secret està a l’actitud amb la qual vos preneu la vida i els problemes. Recordeu que sempre que vos passe alguna cosa, esteu rebent-la des del vostre punt de vista, des de la subjectivitat i des del que esteu vivint i sentint en eixe moment, no des del punt de vista o la intenció des que ho han enviat. Respireu, analitzeu les situacions abans de dir res en calent, sempre pensant el que anem a dir, sempre en gelat, sense ira ni rancor.
I per últim… viatjeu, al mon, als llibres, amb la música… estigueu oberts a escoltar noves cançons, noves idees, opinions, experiències, a provar menjars nous, conéixer noves persones… obriu-vos al món, deixeu de costat els prejudicis, i com diria John Lennon en la cançò d’“Imagine”, deixeu les fronteres, les religions i les barreres de costat i escolteu nous punts de vista. (No dic que deixeu de costat la vostra nacionalitat, religió o ideologia, sinó que tenint-les ben presents, sigueu capaços d’escoltar i conéixer noves formes de pensar i sentir), sempre amb assertivitat i resiliència.
Assertivitat i resiliència, paraules que deurien formar part del curs que ve, per damunt de superflu.
Que no siga un comiat, que siga un principi, recordeu, ni la gent, ni les idees ni les coses moriran mai mentre algú les recorde. Mil gràcies per tot, ha sigut un verdader plaer haver-nos trobat pel camí, una preciosa Serendipia. Voleu ben alt!!
P.D. Si has arribat llegint fins ací, val per a dos dies de deures. Aquest vale el podeu utilitzar només una volta en tot l’estiu, però podeu gastar-lo en el moment que decidiu. xD